He de dir que desconeixia de l'existència d'un trinquet a l'Universitat Politècnica i m'ha sorprés molt ja que en un principi esperaba un trinquet reduït i preparat per a l'educació i per a la meua sorpresa és un trinquet preparat per a qualsevol partida per important que siga.
A causa del COVID-19 no hem pogut realitzar la sessió al máxim ja que ens priva la possibilitat del contacte i les celebracions dels punts eren un tant fredes per al que estic acostumat sense contar el fet de tindre que jugar amb mascareta.
Però açò no ens ha frenat i hem disfrutat com a xiquets i xiquetes, al menys personalment, amb els jocs i les partides.
Jo vaig tindre al TAFAD una assignatura específica de pilota valenciana i vaig recordar molts moments i moltes partides en les que havia disfrutat anys enrere.
Els jocs que hem realitzat han sigut molt divertits, i pense que es necessari dir que gràcies a la repartició per nivell que va realitzar el mestre, ja que a qualsevol esport es necessita un nivell similar per aconseguir una diversió mutua.
També és molt important la gran flexibilitat dels jocs ja que eren nosaltres mateixos qui acordabem les normes abans de jugar.
Com a conclusió un poc anecdòtica, recorde el dia exacte de la sessió, un dia molt plutjos, les carreteres de tarongers estaven quasi inundades i quan ja ningú pensava que podríem realitzar l'activitat va arribar el mestre, Daniel Martos, i al veure que no estavem tots, a causa del temporal, va dir les següents paraules: "A veure, jo havia pensat anar i fer unes bones partidetes, ja que som menys podem organitzar-nos millor"
Molta gent de la classe es va emocionar i vam començar la marxa cap a la politècnica. Una volta allí vam poder disfrutar d'aquesta sessió molt fora d'allò normal per a un dia de classe i la que ha sigut per a mi aquella en la que més he disfrutat.
