Visita al trinquet de la Universitat Politècnica de València

He de dir que desconeixia de l'existència d'un trinquet a l'Universitat Politècnica i m'ha sorprés molt ja que en un principi esperaba un trinquet reduït i preparat per a l'educació i per a la meua sorpresa és un trinquet preparat per a qualsevol partida per important que siga.

A causa del COVID-19 no hem pogut realitzar la sessió al máxim ja que ens priva la possibilitat del contacte i les celebracions dels punts eren un tant fredes per al que estic acostumat sense contar el fet de tindre que jugar amb mascareta.

Però açò no ens ha frenat i hem disfrutat com a xiquets i xiquetes, al menys personalment, amb els jocs i les partides.

Jo vaig tindre al TAFAD una assignatura específica de pilota valenciana i vaig recordar molts moments i moltes partides en les que havia disfrutat anys enrere. 

Els jocs que hem realitzat han sigut molt divertits, i pense que es necessari dir que gràcies a la repartició per nivell que va realitzar el mestre, ja que a qualsevol esport es necessita un nivell similar per aconseguir una diversió mutua. 

També és molt important la gran flexibilitat dels jocs ja que eren nosaltres mateixos qui acordabem les normes abans de jugar.

Com a conclusió un poc anecdòtica, recorde el dia exacte de la sessió, un dia molt plutjos, les carreteres de tarongers estaven quasi inundades i quan ja ningú pensava que podríem realitzar l'activitat va arribar el mestre, Daniel Martos, i al veure que no estavem tots, a causa del temporal, va dir les següents paraules: "A veure, jo havia pensat anar i fer unes bones partidetes, ja que som menys podem organitzar-nos millor"

Molta gent de la classe es va emocionar i vam començar la marxa cap a la politècnica. Una volta allí vam poder disfrutar d'aquesta sessió molt fora d'allò normal per a un dia de classe i la que ha sigut per a mi aquella en la que més he disfrutat.

La pilota valenciana, tradició VS modernitat

 En aquesta entrada realitzaré un comentari sobre les diferències entre la pilota valenciana practicada al segle XX y la pilota valenciana que és practicada a l'actualitat.

També realitzaré una conclusió final sobre la diferencia als estils de vida y com la tecnologia ens ha afectat.

En la meua família no hi ha hagut cap jugador de pilota valenciana reconegut encara que tots hem jugat alguna vegada una partida amateur i moltes vegades els meus avis m'han portat al trinquet pel que vaig poder parlar amb ells sobre aquest esport quan ells eren joves.

Ells van utilitzar una expressió que em va cridar molt l'atenció, van dir que abans les partides es jugaven per honor i passió, ara per diners i repercussió.

Segons ells, abans les partides eren molt més reals, més viscudes, ara fins i tot en aquest esport tradicional comenten que ha arribat la influència dels manipuladors.

Després de parlar amb el meu pare, que alguna vegada va acompanyar als meus avis a veure partides quan encara era un xiquet, crec que no existeix un moment concret que produeix el canvi de l'esport a l'època actual, crec que ha sigut un procés de canvi continu a causa del canvi de la societat, encara que crec que la “pilota valenciana” s'ha mantingut bastant ferma a les seues idees adaptant-se a les noves societats.

Les raons per a triar un esport o un altre podem separar-les en 2 determinants, el propi gust humà cap a uns més que uns altres i la repercussió social de l'esport, com és en el nostre cas el fútbol, esport que fan semblar el més important de tots i que aquell que aconseguisca assoliments en aquest esport estarà per damunt de tots els altres.

A causa de la globalització contínua que estem vivint es potencien els esports majoritaris encara més, provocant que els minoritaris es veuen afectats.

Per tots és conegut que la idiosincràsia de la pilota valenciana és molt característica, aqueix caràcter de carrer, pur, sense filtres que presenta és incompatible en alguns trets amb la societat moderna en la qual vivim i encara que crec que té la possibilitat d'adaptar-se, qui sap si amb èxit o no, no haurien de fer-ho perquè en aquests xicotets detalls també és on resideix la màgia de la pilota valenciana.

Com a conclusió final, m'agradaria comentar que les noves tecnologies no aporten sols coses positives a la societat sinò que també produeixen una part de aspectes negatius.

Jo recorde aprofitar qualsevol moment del dia per eixir al carrer amb els amics, ja fora per jugar al fútbol, bàsket, anar en bici o simplement estar junts. Hui en dia les prioritats han canviat, els aspectes tecnològics atrapen a molts dels xiquets i xiquetes i els priven de moltes experiències que els servirien en un futur.

El meu esport alternatiu, el bossaball

L'esport alternatiu que hem triat en el meu grup per a la realització d'una unitat didàctica ha sigut el “bosaball”. Sincerament teníem altres esports per davant, però no vam poder optar a ells de manera que vam triar el bosaball per ser un dels que ens va cridar l'atenció ja que ningú de nosaltres el coneixiem.
Aquest esport compta amb un material que crida l'atenció als xiquets/es ja que de manera oficial es treballa amb uns llits elàstics. Nosaltres adaptarem l'esport per a que siga més accessible i més segur per a l'alumnat utilitzant zones amb matalassos per acolchar el sol.

¡Click a l'imatge per veure un partit!

 

El bossaball va nàixer a Màlaga al 2004 de la mà d'un belga, Filip Eyckmans, qui pretenia unir les seues dues passions en un sol joc: el volei-platja i la música brasilera. Finalment va aconseguir una fusió entre quatre esports: volei-platja, futbol, capoeira i gimnàstica, tot a ritme de bossa-nova (estil musical que deriva de la samba i el jazz, d'aquí el nom d'aquest esport).
Per poder practicar Bossaball cal tenir un bon domini de la pilota tant amb les mans com amb els peus, així com posseir un gran sentit de l'equilibri, del ritme i rapidesa de moviments ja que demana una gran habilitat de coordinació corporal.
Les regles oficials del bossaball són les següents:

- Juguen 3 equips de 4, 5 o 6 membres cadascún i el mètode de posicionament és totalment lliure, però    en general són 3 en el front i 3 en la part posterior, el jugador posicionat en mig de la part frontal és el    punt final, en la zona central, i els altres són receptors i passadors.
- Una partida es juga a 21 punts. El sistema de puntuació del bossaball va en funció de la tècnica utilitzada i de la zona de la pista en la que s'aconseguisca el punt:
Toc de voleibol:
1 punt si colpeja en la zona principal del camp oponent.
3 punts si impacta en el llit elàstic opost.

Toc de fútbol:
3 punts si colpeja en la zona principal del camp oponent.
5 punts si impacta en la cama elástica opuesta.
Colpejar el cercle que rodeja el llit elàstic no puntúa, es continúa el joc.
Pel que fa a les adaptaciones de les regles que duríem a terme sería la eliminació del colpeig a la pilota amb els peus, perquè seria molt complicat i possiblement els alumnes més futbolers voldrien destacar i colpejar la pilota amb força el que no permitiría jugar d'una manera segura i dinàmica.
-L'objectiu principal és fer que la pilota toque el sòl del camp rival.

-Hi ha un màxim de 5 tocs per equip.

-Es pot jugar en diverses parts del cos. .

-No toque la xarxa ni la pilota ni els jugadors/es.
Respecte al material, al temps i l'espai, no podem comprar un camp de bossaball perquè primer has de tindre llicència per a comprar-la i segon és molt cara; pel que crearem la pista juntant matalassets en el gimnàs i posant una xarxa al mig. Aquesta unitat didàctica ocuparía entre 2 o 3 setmanes realitzant molts exercicis previs abans de jugar partides "reals". Aquest esport el recomanem per a un alumnat de segon cicle molt bons en Educació Física o de tercer cicle, on ja hauran desenvolupat un sentit de l'equilibri i motricitat grossa prou alta.
Creiem que és un esport complicat però alhora molt interessant i complet ja que treballes la psicomotricitat de totes les parts del cos, es treballa la cooperació i el treball en equip a més de treballar el llançament de pilota, la recepció de la mateixa i també la precisió perquè has d'intentar passar la pilota d'un costat a un altre i intentar llançar-la dins dels límits de la pista a l'hora que busques un lloc de l'altra pista on no hi haja cap rival per poder fer el punt.

Vols veure una infografía sobre el bossaball? Click ací!