martes, 8 de diciembre de 2020

Visita al trinquet de la Universitat Politècnica de València



He de dir que desconeixia de l'existència d'un trinquet a l'Universitat Politècnica i m'ha sorprés molt ja que en un principi esperaba un trinquet reduït i preparat per a l'educació i per a la meua sorpresa és un trinquet preparat per a qualsevol partida per important que siga.

A causa del COVID-19 no hem pogut realitzar la sessió al máxim ja que ens priva la possibilitat del contacte i les celebracions dels punts eren un tant fredes per al que estic acostumat sense contar el fet de tindre que jugar amb mascareta.
Però açò no ens ha frenat i hem disfrutat com a xiquets i xiquetes, al menys personalment, amb els jocs i les partides.
Jo vaig tindre al TAFAD una assignatura específica de pilota valenciana i vaig recordar molts moments i moltes partides en les que havia disfrutat anys enrere. 

Els jocs que hem realitzat han sigut molt divertits, i pense que es necessari dir que gràcies a la repartició per nivell que va realitzar el mestre, ja que a qualsevol esport es necessita un nivell similar per aconseguir una diversió mutua. 
També és molt important la gran flexibilitat dels jocs ja que eren nosaltres mateixos qui acordabem les normes abans de jugar.

Com a conclusió un poc anecdòtica, recorde el dia exacte de la sessió, un dia molt plutjos, les carreteres de tarongers estaven quasi inundades i quan ja ningú pensava que podríem realitzar l'activitat va arribar el mestre, Daniel Martos, i al veure que no estavem tots, a causa del temporal, va dir les següents paraules: "A veure, jo havia pensat anar i fer unes bones partidetes, ja que som menys podem organitzar-nos millor"
Molta gent de la classe es va emocionar i vam començar la marxa cap a la politècnica. Una volta allí vam poder disfrutar d'aquesta sessió molt fora d'allò normal per a un dia de classe i la que ha sigut per a mi aquella en la que més he disfrutat.




La pilota valenciana, tradició VS modernitat

 En aquesta entrada realitzaré un comentari sobre les diferències entre la pilota valenciana practicada al segle XX y la pilota valenciana que és practicada a l'actualitat.

També realitzaré una conclusió final sobre la diferencia als estils de vida y com la tecnologia ens ha afectat.

En la meua família no hi ha hagut cap jugador de pilota valenciana reconegut encara que tots hem jugat alguna vegada una partida amateur i moltes vegades els meus avis m'han portat al trinquet pel que vaig poder parlar amb ells sobre aquest esport quan ells eren joves.

Ells van utilitzar una expressió que em va cridar molt l'atenció, van dir que abans les partides es jugaven per honor i passió, ara per diners i repercussió.

Segons ells, abans les partides eren molt més reals, més viscudes, ara fins i tot en aquest esport tradicional comenten que ha arribat la influència dels manipuladors.

Després de parlar amb el meu pare, que alguna vegada va acompanyar als meus avis a veure partides quan encara era un xiquet, crec que no existeix un moment concret que produeix el canvi de l'esport a l'època actual, crec que ha sigut un procés de canvi continu a causa del canvi de la societat, encara que crec que la “pilota valenciana” s'ha mantingut bastant ferma a les seues idees adaptant-se a les noves societats.

Les raons per a triar un esport o un altre podem separar-les en 2 determinants, el propi gust humà cap a uns més que uns altres i la repercussió social de l'esport, com és en el nostre cas el fútbol, esport que fan semblar el més important de tots i que aquell que aconseguisca assoliments en aquest esport estarà per damunt de tots els altres.

A causa de la globalització contínua que estem vivint es potencien els esports majoritaris encara més, provocant que els minoritaris es veuen afectats.

Per tots és conegut que la idiosincràsia de la pilota valenciana és molt característica, aqueix caràcter de carrer, pur, sense filtres que presenta és incompatible en alguns trets amb la societat moderna en la qual vivim i encara que crec que té la possibilitat d'adaptar-se, qui sap si amb èxit o no, no haurien de fer-ho perquè en aquests xicotets detalls també és on resideix la màgia de la pilota valenciana.


Com a conclusió final, m'agradaria comentar que les noves tecnologies no aporten sols coses positives a la societat sinò que també produeixen una part de aspectes negatius.

Jo recorde aprofitar qualsevol moment del dia per eixir al carrer amb els amics, ja fora per jugar al fútbol, bàsket, anar en bici o simplement estar junts. Hui en dia les prioritats han canviat, els aspectes tecnològics atrapen a molts dels xiquets i xiquetes i els priven de moltes experiències que els servirien en un futur.



El meu esport alternatiu, el bossaball



L'esport alternatiu que hem triat en el meu grup per a la realització d'una unitat didàctica ha sigut el “bosaball”. Sincerament teníem altres esports per davant, però no vam poder optar a ells de manera que vam triar el bosaball per ser un dels que ens va cridar l'atenció ja que ningú de nosaltres el coneixiem.
Aquest esport compta amb un material que crida l'atenció als xiquets/es ja que de manera oficial es treballa amb uns llits elàstics. Nosaltres adaptarem l'esport per a que siga més accessible i més segur per a l'alumnat utilitzant zones amb matalassos per acolchar el sol.



¡Click a l'imatge per veure un partit!

 

El bossaball va nàixer a Màlaga al 2004 de la mà d'un belga, Filip Eyckmans, qui pretenia unir les seues dues passions en un sol joc: el volei-platja i la música brasilera. Finalment va aconseguir una fusió entre quatre esports: volei-platja, futbol, capoeira i gimnàstica, tot a ritme de bossa-nova (estil musical que deriva de la samba i el jazz, d'aquí el nom d'aquest esport).
Per poder practicar Bossaball cal tenir un bon domini de la pilota tant amb les mans com amb els peus, així com posseir un gran sentit de l'equilibri, del ritme i rapidesa de moviments ja que demana una gran habilitat de coordinació corporal.
Les regles oficials del bossaball són les següents:

- Juguen 3 equips de 4, 5 o 6 membres cadascún i el mètode de posicionament és totalment lliure, però    en general són 3 en el front i 3 en la part posterior, el jugador posicionat en mig de la part frontal és el    punt final, en la zona central, i els altres són receptors i passadors.
- Una partida es juga a 21 punts. El sistema de puntuació del bossaball va en funció de la tècnica utilitzada i de la zona de la pista en la que s'aconseguisca el punt:
Toc de voleibol:
1 punt si colpeja en la zona principal del camp oponent.
3 punts si impacta en el llit elàstic opost.

Toc de fútbol:
3 punts si colpeja en la zona principal del camp oponent.
5 punts si impacta en la cama elástica opuesta.
Colpejar el cercle que rodeja el llit elàstic no puntúa, es continúa el joc.
Pel que fa a les adaptaciones de les regles que duríem a terme sería la eliminació del colpeig a la pilota amb els peus, perquè seria molt complicat i possiblement els alumnes més futbolers voldrien destacar i colpejar la pilota amb força el que no permitiría jugar d'una manera segura i dinàmica.
-L'objectiu principal és fer que la pilota toque el sòl del camp rival.

-Hi ha un màxim de 5 tocs per equip.

-Es pot jugar en diverses parts del cos. .

-No toque la xarxa ni la pilota ni els jugadors/es.
Respecte al material, al temps i l'espai, no podem comprar un camp de bossaball perquè primer has de tindre llicència per a comprar-la i segon és molt cara; pel que crearem la pista juntant matalassets en el gimnàs i posant una xarxa al mig. Aquesta unitat didàctica ocuparía entre 2 o 3 setmanes realitzant molts exercicis previs abans de jugar partides "reals". Aquest esport el recomanem per a un alumnat de segon cicle molt bons en Educació Física o de tercer cicle, on ja hauran desenvolupat un sentit de l'equilibri i motricitat grossa prou alta.
Creiem que és un esport complicat però alhora molt interessant i complet ja que treballes la psicomotricitat de totes les parts del cos, es treballa la cooperació i el treball en equip a més de treballar el llançament de pilota, la recepció de la mateixa i també la precisió perquè has d'intentar passar la pilota d'un costat a un altre i intentar llançar-la dins dels límits de la pista a l'hora que busques un lloc de l'altra pista on no hi haja cap rival per poder fer el punt.

lunes, 23 de noviembre de 2020

L'esgrima a l'escola

 1. Què t’ha paregut aquesta pràctica? Coneixies l’esgrima? La incluiries en la teua programació d’EF? 

Després de realitzar la sessió d'esgrima al gimnàs he de dir que he quedat prou sorprés ja que no imaginaba que poguera arribar a cansar tant aquest esport, a més a més hem conegut diferents formes de treballar amb l'alumnat i també ens ha demostrat que incloure aquest esport a les programacions d'Educació Física és a la par que interessant molt econòmic.

2. Segons el Decret 108/2014, en què bloc; i concretament en què cursos estaría justificada la seua aplicació? Raona la teua resposta. 

No sols podem incloure aquest esport ja que diferents continguts s'hi poden treballar durant la pràctica de l'esgrima.

A segon podriem utilitzar-lo però de manera molt puntual per intentar assolir aquest criteri d'evaluació del bloc 2:

BL 2.1 Imitar y reproducir habilidades motrices de locomoción y estabilidad manteniendo el equilibrio (estático y dinámico) y utilizando diversos materiales.

 També a tercer podriem aplicar-lo per assolir aquest criteri d'evaluació del bloc 3:

BL1.3. Realizar acciones motrices con equilibrios estáticos y dinámicos, ajustando el tono y la postura corporal a los mismos, diferenciando sensaciones, emociones y sentimientos, reconociéndolos en uno mismo y en los demás.

 En el segon bloc de quint podem trobar aquest criteri d'evaluació:

BL 2.1 Adaptar las habilidades motrices a juegos y actividades físicodeportivas (de oposición, de cooperación, de cooperaciónoposición, etc.) mediante la ejecución coordinada del movimiento adaptándose a entornos desconocidos con un grado mínimo de incertidumbre.

Fins ací podem utilitzar l'esgrima com a esport pont per aconseguir determinats objectius que no estan relacionats de manera directa al esport en sí. Personalment pense que a aquestes edats utilitzar un joc amb "espases" pot arribar a ser complicat i no recomane l'aplicació del esport al menys fins a quint.

Ja en sisè sí podrem profunditzar més a l'esport en sí, fer que coneguen les regles i que el practiquen de manera correcta per primera vegada a la primària.

Ens apel·larem al criteri d'evaluació següent per poder defendre la nostra proposta:

Bloque 2:

BL 2.1. Resolver situaciones físico-deportivas de forma eficaz con diversidad de materiales, utilizando las habilidades, la coordinación y el equilibrio ajustándose a entornos desconocidos con cierto grado de incertidumbre.  

Bloque 5: 

BL 5.2. Resolver problemas técnicos y tácticos elementales, propios del juego y de actividades físicas y deportivas, con o sin oposición, aplicando principios y reglas para resolver las situaciones motrices.

3. Amb quins altres materials es podria treballar l’esgrima a l’escola? Si fora autoconstruit explica com ho faries (passos a seguir per a la seua elaboració). 

Podem aplicar l'esgrima amb qualsevol objecte que ens permeta extendre la nostra mà per poder colpejar. Personalment crec interessant aprofitar aquesta possibilitat per realitzar un treball de manera interdisciplinar amb l'assignatura de Plàstica, on podran anar realitzant personalment les seues "espases" amb materials reutilitzables així com suros, botelles per fer les proteccions de la mà, cartró o qualsevol material que se'ls ocórrega i una volta realitzades podran utilitzar-les durant les sessions d'esgrima a Educació Física.


4. Proposa 3 variants a la pràctica vivenciada avui: un joc d’animació, un joc de part principal i un joc de tornada a la calma (especifica el curs de Primària al que aniria dirigit).

Realitzaré els jocs per a sisè de primària ja que com abans he comentat pense que és el millor curs per poder realitzar-lo correctament.

Proposta per a realitzar un joc d'animació amb l'esgrima:

Aplicarem l'esgrima al joc del mocador, en aquest cas variarem dues normes.

L'alumnat deurà agafar el mocador amb una "espasa" i mai amb la mà, si cau al piso deuràn agafar-la o espentar-la amb l'espasa fins que un dels dos competidors/es guanye.

Els moviments seran limitats, per poder avançar deuran de "marchar" com a l'esgrima i per tornar a la zona de l'equip deuran realitzar el moviment de "romper".

Proposta per a realitzar un joc de part principal amb l'esgrima:

Com a proposta per al joc de la part principal realitzarem un circuit (o més, depèn del nombre d'alumnes, sempre intentant mantenir al menor nombre de persones aturades) on col·locarem a diferents altures rotllos de paper usats, utilitzant els cartrons circulars com a objectiu per aconseguir els punts.

Al llarg del circuit el concursant haurà d'encertar amb la seua "espasa" dins dels cartrons dels rotllos de paper i finalment realitzarà una "lluita" contra un altre company/a a un sol punt. 

Un volta acabat, el company que estava esperant tornarà a la fila i el que acaba de realitzar el circuit es quedarà esperant el següent company per combatre i poder seguir de manera fluida el circuit.

Proposta per a realizar un joc com a tornada a la calma amb l'esgrima:

Realitzarem un joc cooperatiu que l'orientarem com a tornada a la calma. Durant el joc limitarem els moviments als dos treballats amb l'esgrima, la "marcha" per anar cap avant i "romper" per anar cap enrere.

Durant el joc els alumnes deuran de seguir les línies del camp de bàsquet i/o de futbol amb aquests moviments i tindran que ajuntar-se per grups així com ho marque el/la docent fins que finalment direm "un grup de total la clase!" i finalitzarem fent un cercle amb tot l'alumnat per donar feedback i comentar la sessió realitzada.




Esports alternatius en temps de COVID | ¡Datchball i colpbol!

Introducció:

Els jocs alternatius son aquells que es diferèncien dels esports tradicionals y/o convencionals, ja perquè utilitza materials no quotidians amb el camp de les activitats físiques o perque si l'utilitza és amb un altra finalitat a la acostumbrada.

Tindre la capacitat d'adaptar els esports i jocs per fer-los més accessibles a l'alumnat és una qüestió bàsica i necessària per part dels docents d'Educació Física. Tots aquests jocs "inventats" son aplicacions alternatives a altres jocs o esports ja coneguts.

No obstant alguns d'aquests jocs han arribat a ser olímpics com per exemple el cas del bàdminton i en la pròxima edició ja podrem veure com a nou esport olímpic el skateboard.

Els esports alternatius mostren les següents característiques:

  1. Busquen fins educatius
  2. Agrupaments mixtes, no necessita de separacions per gènere
  3. Promouen la coeducació
  4. Afavoreixen la igualtat de condicions
  5. Presenten un reglament adaptat i flexible
  6. Donen gran importancia al procés i no al resultat
  7. Permeten el desenvolupament de valors i actituds positives
  8. Fan possible una major participació que els esports convencionals

Sessió vivenciada:

Durant la sessió d'avui en el pavelló de l'Universitat de València amb un mestre d'Educació Física de Primària d'un col·legi de València hem realitzat uns jocs y activitats centrades al datchball i colpbol.

En primer lloc hem realitzat una sessió sobre els continguts teòrics dels dos esports i hem pogut observar les evolucions i similituds entre estos esports i altres més clàssics.

En la segona part de la sessió hem portat a la pràctica tot allò que havíem tractat anteriorment i ho hem passat molt bé durant els jocs, tothom ha jugat i ha disfrutat.

Per finalitzar la sessió, hem realitzat un debat sobre la importància d'aquests jocs al procés educatiu, ja que ens permeten oferir al alumnat una sèrie d'activitats i experiències molt motivadores, cooperatives i molt innovadores.

Com a opinió personal, pense que el colpbol es el esport alternatiu per exel·lencia per a utilitzar en les aules, ja que ofereix un equilibri de nivell entre els participants donades les seues característiques.

En l'aspecte curricular podem veure que el datchball no està com a contingut a treballar de manera obligatòria però si el colpbol. 
Així i tot, la gran majoría d'esports alternatius poden ser adaptats per a quasi tots els nivells educatius per la seua capacitat integradora.

Més jocs i esports alternatius:

A continuació anem a veure alguns esports alternatius diferents, les seues característiques i el seu origen o història per que puguem entendre amb exemples reals com es l'evolució dels esports alternatius.

En primer lloc parlarem sobre la indiaca un joc de confrontació que pot jugar-se de manera individual o inclús per parelles o petits grups encara que oficialment es juga amb equips de 5.
És un esport molt similar al bàdminton però no utilitzem cap objecte per colpejar la peteca sinò que tindrem que passar-la del nostre camp al contrari amb un colpeig de mà.
El seu origen s'hi creu que es a Brasil, abans de l'arribada dels portuguesos, però el primer moment on va agafar importancia va ser durant la participació de Brasil en la V Olimpiada, on els nedadors van utilitzar aquest joc a modo de calfament i poc a poc va anar agafant més i més importància fins als anys 70 que va arribar al seu auge entre homes i dones i finalment al 1985 el Consell Nacional d'Esports (CND) va ser reconegut com a esport a causa de la sol·licitud de la FEMPE (Federaçao Mineira de Peteca)

 

                                         

A continuació parlarem sobre el floorball, un joc d'origen suec que s'està popularitzan per tota Europa sobretot a nivells escolars.
Es similar al hoquei ja que s'utilitza una especie de stick amb el que intentarem clavar una bola en una portería.
Es juga a un terreny de 40x20 metres aproximadament enfrentan dos equips amb l'objectiu de clavar la bola a la portería contraria.
Hi ha unes normes "reglamentàries":
  1. Al començar el partit l'àrbitre deixarà caure la bola entre 2 jugadors a 3 metres d'ell
  2. En una treta de falta no podrem llançar a portería y ens deixaran un espai per a traure
  3. El penal s'efectuarà des d'un punt a 7 metres de la portería
  4. Es conseguirà gol al clavar la bola en la portería després de colpejar-lo amb el stick
  5. Per damunt de totes aquestes normes, la més important, és necessari jugar per diversió, respectan als altres participants i incentivan el fair play






Hi ha molts més esports alternatius, troba aquell que més t'agrada ací
http://edufisrd.weebly.com

lunes, 26 de octubre de 2020

¿Són pilotaris els meus avantpassats? ¿La Safor es molt pilotaria?




La pilota valenciana a les meues arrels


En la meua família no hi ha hagut cap jugador de pilota valenciana reconegut encara que tots hem jugat alguna vegada una partida amateur i moltes vegades els meus avis m'han portat al trinquet pel que vaig poder parlar amb ells sobre aquest esport quan ells eren joves.

Per altra banda, si he trobat gran quantitat de pilotaris al meu poble, Gandía, on també hem tingut el trinquet El Zurdo que fou el trinquet de capçalera de la capital de la Safor (País Valencià), a més de ser conegut com La Catedral del raspall per ser durant més de 50 anys centre neuràlgic dels aficionats al raspall, modalitat de joc de la Pilota valenciana. Fou enderrocat el 24 de juny de 2007.



A Gandia contem amb Fèlix Peñarrubia Larrosa (Gandia, 1979), o simplement Fèlix, és un pilotari valencià en nòmina de l'empresa ValNet. Començà jugant a Raspall, i en l'Escala i corda ocupa la posició de mitger. Ha participat a diversos desafiaments entre mitgers o de mitgers contra rests.

Presenta un ampli palmarés amb competicions molt importants:

Escala i corda
Campió Circuit Bancaixa: 2003
Subcampió Circuit Bancaixa: 2001
Campió de la Copa Diputació de València: 2009
Subcampió de la Copa Diputació: 2008
Subcampio de la Super Copa: 2010
Subcampió Lliga Caixa Popular: 1999
Campió Trofeu Algemesí: 2006 i 2007
Campió Trofeu Ciutat de Dénia: 2006
Subcampió del Trofeu Ciutat de Dénia: 2008
Campió Trofeu Ciutat de Llíria: 2006
Subcampió del Trofeu Ciutat de Llíria: 2009 i 2011
Campió Trofeu Ciutat de Sagunt: 2006
Campió del Trofeu Tio Pena de Massamagrell: 2009 i 2011
Campió Trofeu Hnos. Viel de Sueca: 2007
Campió del Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta: 2007
Campió Trofeu Nadal de Benidorm: 2006 i 2007
Subcampió del Trofeu Nadal de Benidorm: 2009
Campió del Trofeu President de la Diputació de Castelló: 2012
Subcampió del Trofeu President de la Diputació de Castelló: 2009 i 2010
Campió Trofeu Universitat de València: 2010
Subcampió del Trofeu Universitat de València: 2011
Subcampió Trofeu Velarte-Mercader de Massamagrell: 2008
Campió del Trofeu Vidal: 2008 i 2010
Subcampió del Trofeu Vidal: 2009, 2011 i 2012
Campió Trofeu Vila de Benissa: 2007
Subcampió del Trofeu Caixa Rural de Vila-real: 2012
Galotxa
Campió del Trofeu Moscatell de Godelleta: 2011
Subcampió del Trofeu Moscatell: 2012